Mataró vist des del Castell de Burriac
Ens trobem a Cabrera de Mar, població que forma part de la senyoria del Maresme, juntament amb Argentona, Mataró, Vilassar i Premià, i que és dominada des de les alçades – bé, des de 300 metres més amunt – pel castell de Burriac. Són terres pertanyents a Pere Joan Ferrer, entregades pels honors de la guerra per Joan II. Com podeu observar, ens trobem al 1471, punt àlgid del cicle vital d’aquesta talaia dominant del Maresme. No entrarem en massa més detalls sobre la història del castell (més avall podreu trobar un enllaç on explica amb més detall la història del mateix), però si que recomanarem la visita al mateix, ja que es tracta d’una excursió plàcida, vistosa i amèna, a una bonica talaia amb grans vistes sobre el Maresme. Us deixo amb la ressenya:
FITXA TÈCNICA CASTELL DE BURRIAC
Punt de Partida/Arribada: Aparcament del camí de la Font Picant.
Data: 30/12/06
Horari: 20 min. de pujada / 10 min. de baixada.
Desnivell Acumulat: +-160 m.
Distancia: 932 m (Anar i Tornar).
Condicions: Es pot fer en qualsevol època de l’any.
Dificultat: Fàcil.
Ruta:
La ruta no té cap complicació. Per arribar a l’aparcament des d’on comença la ruta, haurem d’entrar a Cabrera de Mar i a mig poble sortirem de la carretera a mà esquerra per agafar la Rambla de la Font Picant, que ens conduirà directament al camí de terra que condueix al aparcament. Ressenyar que aquest es troba després d’una forta pujada del camí a mà dreta – nosaltres estàvem amb el dubte, ja que hi havia gent que deixava el cotxe aparcat al principi de la pujada, però un cop dalt, l’aparcament és força gran -. Sortim des de l’aparcament, creuant el camí pel qual hem pujat amb el cotxe just per on hi ha la corba d’esquerres, on hi ha l’entrada de l’aparcament. Veurem que el camí s’estreny i fa un petit desnivell, i just en aquest moment veurem que surt un senderó a mà dreta. L’agafem i en 5 metres haurem de girar a mà esquerra pel mig d’una zona de pins i grans pedres, senyalitzada amb marques.
Comencem la pujada
A partir d’aquí, el camí no té cap tipus de pèrdua, va pujant amb llaçades, sortint del bosc i mostrant-nos una bonica panoràmica del mar Mediterrani, i en pocs minuts arriba sota la torre del castell de Burriac, enllaçant amb el camí ample que puja des del aparcament. Des del castell, podem gaudir d’una magnífica vista sobre tota la costa del Maresme cap a l’Est, i si girem cap al Sud, veurem l’aparcament des d’on hem sortit.
Cim del castell de Burriac
Pel que fa al segon cim del dia, el turó d’Onofre Arnau, doncs, si voleu que us parli sicerament, és el cim més horrible que he fet mai. És una zona molt i molt deixada, bruta, amb males olors provinents de les aigües estancades i dels camps de conreu – que increïblement, n’hi ha -, més pròpia d’una zona de ionquis – espero que ningú s’ofengui, però havíem d’anar vigilant no trepitjar cap xeringa, entre llaunes i ampolles buides i demés escombraries – que d’un cim destacable al llistat de la FEEC. Entenc la simbología del que allí s’hi trobava temps enrera ( hi havia una gran masía fortificada anomenada torre de Mata – d’aquí en vé el nom de Mataró -, de la qual només en queda la torre d’Onofre Arnau, situada a 5 metres del cim), però crec que cal avisar a qualsevol que s’hi vulgui acostar que no en queda cap vestigi al cim, únicament la torre que acabem d’anomenar. Bé, la ressenya és la següent:
FITXA TÈCNICA TURÓ D’ONOFRE ARNAU
Punt de Partida/Arribada: Aparcament del col·legi/institut situat a la urbanització/barri Can Quirze de Mataró.
Data: 30/12/06
Horari: 20 min. de pujada / 10 min. de baixada.
Desnivell Acumulat: +-130 m.
Distancia: 806 m (Només d’anada).
Condicions: Es pot fer en qualsevol època de l’any.
Dificultat: Fàcil.
Ruta:
Per accedir a la barriada de Can Quirze, cal sortir a la Sortida Nord de l’autopista de Mataró, la qual ens donarà una volta al turó d’Onofre Arnau – passem a uns 200 m del cim – i ens portarà cap a la N-II en direcció Barcelona, entrant a Mataró. Només entrar-hi, trencarem a la dreta per a pujar per una avinguda on, haurem d’agafar la carretera que surt de Mataró en direcció a Sant Andreu de Llavaneres. D’aquí, en surt un trencall cap a Can Quirze. Un cop dins l’urbanització, ens haurem d’orientar per a arribar fins un dels punts més alts de la mateixa, on hi ha una escola/institut on aparcarem.
El turó d’Onofre Arnau vist des del torrent del Castell
Sortim de l’aparcament i baixant el carrer veurem un camí que surt a mà esquerra, amb una cadena que impedeix el pas de cotxes, i a l’altra costat del torrent, hi veurem el nostre objectiu. Seguim el camí, descendint cap al torrent i girant poc a poc a mà esquerra, fins arribar a baix de tot, on haurem de girar a la dreta i endinsar-nos pel torrent, molt brut i amb olors fortes i desagradables – qui diu que sortir a la muntanya és respirar aire net… – Al cap d’una estona arribarem a una zona de conreus a mà esquerra, d’on en surt un camí que puja amunt. Agafem el camí i remuntem fins la part alta del turó. Allí parteix un senderó que va a petar directe a la torre d’Onofre Arnau:
Torre d’Onofre Arnau
Just darrera de la torre, segueix el camí que en un minut et planta al cim del turó.
Jo al Cim
Bé, i això és tot, perdoneu tots els que seguiu el meu blog per la gran parada que he hagut de fer, ja que no tenia temps material per a realitzar les ressenyes amb les condicions i amb la qualitat que m’agradaria.
Salut i muntanyes!!
Referències Externes:
http://www.flickr.com/photos/henky81/sets/72157603506687597/ – Set de fotos de l’excursió al Castell de Burriac i al turó d’Onofre Arnau
http://www.castillosnet.org/programs/castillosnet.php?tip=inf&dat=barcelona/B-CAS-041 – Informació sobre el castell de Burriac
http://www.emaresme.com/maresme/mataro/ – Informació i història sobre Mataró














14 Juliol 2008 a les 5:02 am |
Ei! En aquesta excursió no m’hagués importat acompayar-vos, es veu fácil i axí surto una mica de la ciutat que em te del tot absorvit… Als grans cims no m’hi veuras pas pero en aquests que expliques aquí, per que no?
24 Gener 2009 a les 8:17 pm |
Hey! jo e pujat als dos cims, sóc de Mataró i haig de reconeixer que el turó d’Onofre Arnau està fet un fàstic, i és una pena! ¬¬