MANIFEST: En defensa dels drets fonamentals a Internet

3 desembre 2009

Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…

1. – Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2. – La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert a l’article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d’un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3. – La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. – La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. – Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. – Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. – Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. – Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. – Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. – En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, el·laborat de forma conjunta per diversos autors, és de tots i de ningú. S’ha publicat en una gran quantitat de llocs web. Si hi estàs d’acord i vols adherir-t’hi, fes correr la veu!


100 Cims – Sant Amand (1851 m.)

19 maig 2009

Creu de Sant Amand

El cim de la serralada de Sant Amand

Tornem al Ripollès, i en concret al coll de Jou (que ja havíem visitat amb anterioritat per ascendir al Taga), però aquest cop ens dirigim cap al sud, cap a la veïna serralada de Sant Amand, per a accedir al punt més alt de la mateixa. Excursió fàcil i bonica:

Croquis Sant Amand

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ferrata Teresina – Montserrat

12 desembre 2008

Mirador de Sant Jeroni

Mirador de Sant Jeroni al finalitzar la ferrata

Porto temps sense realitzar sortides a la muntanya per a caminar, i això és degut al “gusanillo” que m’ha picat per la escalada esportiva, que, tal i com m’havien dit, pica molt, molt fort. Així doncs, venia de gust realitzar una caminadeta, i va sorgir la possibilitat de realitzar aquesta magnífica ferrata que és la Teresina, a Montserrat. Em va donar molt bones i diverses sensacions. Al principi notava una barreja de neguit i il·lusió; un cop començada, no haig de negar que estava “cagadet”, sobretot en el pas del pont de roca (tingueu en compte que és la meva primera ferrata, i revisant ressenyes, la majoria la cataloguen com a díficil); a mida que anavem avançant, m’anava notant més confiat i començava a disfrutar-la, i la canal final va ser una explosió d’adrenalina i cansament. Un cop vaig veure la barana del mirador de Sant Jeroni, una grandíssima satisfacció em va recórrer el cos. Gran ferrata que tothom ha de provar de fer un cop a la seva vida.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Projecte XESCA.org

27 octubre 2008

Bé, com que fa uns quants mesos que m’he iniciat en el món de la escalada esportiva, anava donant-li voltes al cap de quin sería el meu primer post sobre el tema. I he triat parlar del projecte XESCA, un intent de realitzar un cens d’escaladors catalans per a defensar-ne els drets comuns, feu-hi un cop d’ull, perquè iniciatives com aquesta valen la pena, i cal donar-hi tot el suport del món:

SI ESCALAS o tienes afinidad con esta actividad, ESTO te interesa:

En la actualidad NUESTRO COLECTIVO se enfrenta a varios problemas y estamos acostumbrados a que, cada vez que pasa algo que nos afecta, se efectúen reiterados llamamientos a la movilización y defensa de nuestros derechos. Pero si se materializa alguno o acostumbramos a llegar tarde o con pocos efectivos o desmotivados.

Hoy en día hay problemas inmediatos, y problemas y situaciones que si no se abordan desde ahora perjudicarán la escalada en un futuro próximo, pues será difícil practicarla en las condiciones a las que, a día de hoy, estamos acostumbrados. Podríamos destacar los siguientes problemas:

  • Regulaciones y prohibiciones,
  • Sostenibilidad del entorno,
  • Sentimiento de una representación oficial por las entidades existentes poco eficaz,
  • Polémicas de equipamientos y reequipamientos,

Encontrar la manera idónea de solucionar esta situación no es tarea fácil. Por esto, se ha desarrollado una nueva fórmula o manera con la que sentirnos más capacitados para conseguir un mejor y más eficaz funcionamiento y coordinación de nuestro colectivo.

Pensamos que si somos capaces de hacer un pequeño paso, el primer paso, seguramente habremos encontrado el buen camino por afrontar cualquier reto. Y este primer paso sería confeccionar un “CENSO REAL” de todo el personal practicante, aficionado o interesado con el apasionante mundo de la escalada dentro de Catalunya.

Porque únicamente una estructura, como será este CENSO, construida por el número máximo de escaladores/as, podrá hablar por y entre ellos/as, defender en el futuro y de mejor manera sus intereses, y llegar a acuerdos positivos, cuando haga falta, con otras entidades y/o particulares también legitimados dentro del mismo entorno donde acostumbramos a practicar nuestra actividad.

Para inscribirse en este censo:

  • NO importa la modalidad de escalada que practiques (tradicional, deportiva, bloque, hielo, psicobloc, ferratas, vías alpinas, artificial, rocódromos, …),
  • NO importa la edad que tengas, (5, 22, 42 o 94 años)
  • NO importa de donde procedas,
  • NO importa que escales mucho, los fines de semana o de vez en cuando,

Y CUAL ES LA FINALIDAD DE ESTE CENSO?

Disponer de una plataforma o red básica con la cual:

  • COMUNICARNOS y, a la vez, tener MECANISMOS para ESTAR TODOS IGUAL DE INFORMADOS.
  • CAPACIDAD de CONVOCATORIA. CAPACIDAD para poder PARTICIPAR en las INICIATIVAS que se presenten.
  • Poder CONSENSUAR UNA VOZ, si hace falta, y con todos sus “MATICES” para TRANSMITIRLA a quienes nos REPRESENTAN o nos tengan que representar.
  • Disponer de un MEDIO APROPIADO para encontrar SOLUCIONES que podamos DISCUTIR.
  • PRACTICAR las ACTUACIONES de FUERZA que se consideren, disponiendo del MÁXIMO POTENCIAL participativo. Que podamos decir, CUANTOS SOMOS!
  • Que sirva, al fin, como un NEXO COMÚN a todas las INICIATIVAS y PROPUESTAS, las cuales poderlas TRANSMITIR a los ORGANISMOS pertinentes.
      Como queremos y hace falta llegar bastante lejos y a todo el mundo, TE ANIMAMOS que no sólo te INSCRIBAS tanto tú como tu familia/entorno también practicante, sino que hagas llegar este e-mail a TODA tu lista de contactos. También encontrarás al final un texto para usarlo como SMS y ampliar tu lista a personas que no tienen email pero si móvil.

      Por otra parte, HACE FALTA HACER LLEGAR ESTE LLAMAMIENTO AL CENSO a otros conocidos, que no dispongan de este medio de comunicación, los cuales, y bajo su aprobación, se puedan añadir y así conseguir un medio para “encontrarnos” todos. Hemos de procurar ser TODOS.

      Animamos también, de paso, a escaladores de otras demarcaciones y países a conocer, colaborar, ayudar o adherirse a esta iniciativa que apenas ahora empieza. También caben dentro de este CENSO.
      Y QUE HACE FALTA HACER?

      Accede a www.xesca.org para inscribirte.

      También encontrarás una pestaña para poder consultar todos los integrantes que ya nos hemos censado.

      Si deseas efectuar cualquier comentario o consulta, no dudes ni un momento en hacernos llegar un e-mail a info@xesca.org
      Gracias por tu tiempo. Y ¡larga vida a la escalada!


100 Cims – Cap Llizet – La Gallina Pelada (2322 m.)

2 octubre 2008

Gallina Pelada

Vista de la Gallina Pelada vista des de Saldes

Des de petit que el nom de Gallina Pelada em resultava força emotiu; el sentia llunyà, impossible d’atrapar, sempre que el meu pare me’n parlava. Ell fou qui em va fer interessar pel món de la muntanya, explicant-me totes les històries que havien viscut de joves, les muntanyes que havien pujat, les borratxeres que havien agafat… De petit, tal i com deia, vam començar a pujar a estiuejar a la vall del Pedraforca, i, evidentment, el meu pare em parlava sobre el Pedraforca i sobre lo especial que era aquella muntanya. Recordo que un bon dia, seguint el meu instint explorador, s’em va acudir girar el cap, i mirar en direcció contrària al Pedraforca, i vaig veure el mateix que exposo en aquesta primera foto del post. La Gallina Pelada i la serra d’Ensija. Recordo que quan vaig preguntar al meu pare sobre aquella muntanya, el nom em va fer força gràcia. La Gallina Pelada. Curiós nom. Ell tot seguit em va portar a la Font Freda, que es va convertir en un lloc de picnics força quotidià per a la meva familia, i em va parlar del, per a mi molt famós, refugi Delgado Úbeda. Va ser dels primers cops que vaig sentir que existien cases enmig de la muntanya, dedicades a refugiar als excursionistes, la qual cosa em va semblar extraordinària; acostumat a pujar a la Mola, que per a mi ja era alta, resultava que hi havia muntanyes que requerien una parada, o un lloc per a descansar. Potser això també va magnificar aquest cim a la meva ment:

Croquis Gallina Pelada

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


100 Cims – Castell de Burriac (388 m.) i Turó d’Onofre Arnau (131 m.)

28 abril 2008

Mataró

Mataró vist des del Castell de Burriac

Ens trobem a Cabrera de Mar, població que forma part de la senyoria del Maresme, juntament amb Argentona, Mataró, Vilassar i Premià, i que és dominada des de les alçades – bé, des de 300 metres més amunt – pel castell de Burriac. Són terres pertanyents a Pere Joan Ferrer, entregades pels honors de la guerra per Joan II. Com podeu observar, ens trobem al 1471, punt àlgid del cicle vital d’aquesta talaia dominant del Maresme. No entrarem en massa més detalls sobre la història del castell (més avall podreu trobar un enllaç on explica amb més detall la història del mateix), però si que recomanarem la visita al mateix, ja que es tracta d’una excursió plàcida, vistosa i amèna, a una bonica talaia amb grans vistes sobre el Maresme. Us deixo amb la ressenya:

Croquis Castell de Burriac

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


100 Cims – Sant Sadurní de Gallifa (942 m.)

19 desembre 2007

Ermita de Sant Sadurn�

Ermita de Sant Sadurní de Gallifa

El poble de Gallifa es troba clausurat entre cingleres, a mig camí de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines. És un poble petit, dominat per la verdor dels boscos, i per la afluència massiva de ciclistes i motoristes els diumenges al matí. Si arribes a les nou del matí al bar del poble, ves resant per trobar una taula, ja que et trobes els grups esmentats ocupant totes les taules, xerrant, i endrapant un bon plat d’amanida i una butifarra, acompanyats de vi en porró. Realment és un espectacle. Et sents estranger demanant només un tallat per a treure’t la son de les orelles que tens a aquestes hores. Pel que fa a l’entorn, és una zona que jo no havia visitat gaire, però d’ençà que vem planejar la ascensió al punt més alt del cingle que domina el poble, hi hem anat uns quants cops, ja que no haviem aconseguit trobar el camí correcte degut a la diversitat de pistes i a la forta espessor dels boscos que envolten el poble. Finalment el desembre passat vem aconseguir trobar el camí correcte i arribar fins al cim. A continuació us detallaré la odisea, però abans us posaré la fitxa tècnica:

Croquis General Gallifa

Croquis Detallat Gallifa

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.