El cim de la serralada de Sant Amand
Tornem al Ripollès, i en concret al coll de Jou (que ja havíem visitat amb anterioritat per ascendir al Taga), però aquest cop ens dirigim cap al sud, cap a la veïna serralada de Sant Amand, per a accedir al punt més alt de la mateixa. Excursió fàcil i bonica:
FITXA TÈCNICA SANT AMAND
Punt de Partida/Arribada: Camí de Bruguera a Coll de Jou.
Data: 04/02/07.
Horari: 2 h. de pujada / 1:30 h. de baixada.
Desnivell Acumulat: +-500 m.
Distancia: 4,6 km (Anada).
Condicions: A l’hivern pot haver-hi grans quantitats de neu, ja que es puja per la part obaga de la muntanya.
Dificultat: Fàcil. Una mica pesat pel fet de haver de caminar per la pista que puja cap al coll de Jou la major part del trajecte.
Ruta:
Tota la aproximació fins arribar al Coll de Jou és la mateixa que vem seguir per a fer el Taga (Podeu trobar la informació a la ressenya del Taga). Un cop a Coll de Jou, trobem a mà esquerra (direcció Nord) l’inici de les rampes d’accés al Taga, i en el sentit oposat (cap al Sud…) una serralada boscosa. Aquesta serralada és la Serra de Sant Amand, i el punt més alt de la mateixa és el nostre objectiu.
Serra de Sant Amand
Des del punt d’inici de l’ascens al Taga, mirem en direcció la serralada de Sant Amand. Veurem un filat per al bestiar que surt de la carretera perpendicularment. Haurem de seguir aquest filat pel seu cantó dret, fins trobar un camí que puja cada cop més a la dreta. Aquest acaba enllaçant pel costat Oest de la carena amb un camí que creua tota la carena de la serralada pel seu punt més alt (direcció Oest-Est o a l’inrevés) i que hem d’anar a buscar. Problema quan hi ha neu: Que si no ha passat algú abans, amb la espessor del bosc de Sant Amand no veiem cap traça.. (problema evident, si més no..). Així que nosaltres, sense saber la existència d’aquest camí, vàrem tirar pel dret, grimpant i agafant-nos dels arbres com a micos fins que vàrem assolir la carena.
En Toni passant fred a la pujada
Un cop a la carena, vàrem trobar el camí que la creua molt fàcilment. Llavors ja és qüestió de recorre’l fins a trobar un corriol en direcció sud, que en pocs metres condueix a una esplanada on hi ha situada la creu de Sant Amand.
Descens pel camí que no vàrem trobar de pujada.
Cim de Sant Amand
Salut i muntanyes!!
Referències Externes:
http://www.flickr.com/photos/henky81/sets/72157607660508928/ – Set de fotos de l’excursió al cim de la serralada de Sant Amand.
.:: Passió per la Muntanya ::. 
Doncs nosaltres vam fer el mateix recorregut que vareu fer vosaltres, primer el Taga i tot seguit Sant Amand i us assegurem que vam arribar a la carena, la vam recorrer i no vam saber veure la creu aquesta. L’haurem de tornar a fer, encara que vam trobar un bon mirador on hi vam poder fer les fotos.
Salutacions,
Tina
Hola Tina,
t’haig de dir que queda una mica endinsada, fora del camí que recorre la carena. Jo vaig trobar el corriol a la dreta que menava direcció sud-est, i als vint metres vaig trobar la creu. El corriol em va semblar evident, però suposo que la vaig trobar una mica de sort 😉
Hola, amics senderistes:
Nosaltres hi vam anar el mes de juny pujant per Ribes i Bruguera.. Va fer un dia excel·lent. Vam fruir d’esplèndides panoràmiques. Fins i tot, a la tornada, vam recollir un bon grapat de cama-secs abans d’arribar a Coll de Jou.
M’agrada haver pujat a aquestes tres muntanyes que tan ben escalonades es veuen des de Campdevànol: Corones, St. Amand i el Taga.