Vista de la Gallina Pelada vista des de Saldes
Des de petit que el nom de Gallina Pelada em resultava força emotiu; el sentia llunyà, impossible d’atrapar, sempre que el meu pare me’n parlava. Ell fou qui em va fer interessar pel món de la muntanya, explicant-me totes les històries que havien viscut de joves, les muntanyes que havien pujat, les borratxeres que havien agafat… De petit, tal i com deia, vam començar a pujar a estiuejar a la vall del Pedraforca, i, evidentment, el meu pare em parlava sobre el Pedraforca i sobre lo especial que era aquella muntanya. Recordo que un bon dia, seguint el meu instint explorador, s’em va acudir girar el cap, i mirar en direcció contrària al Pedraforca, i vaig veure el mateix que exposo en aquesta primera foto del post. La Gallina Pelada i la serra d’Ensija. Recordo que quan vaig preguntar al meu pare sobre aquella muntanya, el nom em va fer força gràcia. La Gallina Pelada. Curiós nom. Ell tot seguit em va portar a la Font Freda, que es va convertir en un lloc de picnics força quotidià per a la meva familia, i em va parlar del, per a mi molt famós, refugi Delgado Úbeda. Va ser dels primers cops que vaig sentir que existien cases enmig de la muntanya, dedicades a refugiar als excursionistes, la qual cosa em va semblar extraordinària; acostumat a pujar a la Mola, que per a mi ja era alta, resultava que hi havia muntanyes que requerien una parada, o un lloc per a descansar. Potser això també va magnificar aquest cim a la meva ment:
FITXA TÈCNICA CAP LLIZET
Punt de Partida/Arribada: Aparcament de la Font Freda (Saldes).
Data: 14/01/07.
Horari: 1:45 h. de pujada / 1:15 h. de baixada.
Desnivell Acumulat: +-650 m.
Distancia: 2,8 km (Anada).
Condicions: Vigilar durant l’hivern, ja que es puja per la part obaga de la serralada, i pot haver-hi gel i requerir grampons.
Dificultat: Fàcil.
Ruta:
Per accedir a l’aparcament de la Font Freda hem d’agafar la carretera B-400 que surt en direcció a Saldes i Gósol (a l’alçada de Guardiola del Berguedà); un cop passat Saldes, arribarem al Coll de la Trapa, i veurem a mà esquerra una carretera que puja cap a un Parc d’Aventura i cap a la Pleta de la Vila. Seguint per aquesta carretera, i passat el Parc d’Aventura, començarem una pujada on, després d’un parell de llaçades, arribarem a una corba d’esquerres amb una petita zona d’aparcament. En aquesta corba surt un sender que ens mena a la Font Freda (2 min.).
La Font Freda
La ruta surt des de la Font Freda en direcció al refugi Delgado Úbeda. El camí comença a través del bosc i en poca estona (10 min.) arriba a un torrent ple de rocs, el qual remunta en continua ascensió amb plaques de gel discontinues fins arribar a uns prats on comencem a trobar les primeres neus (que per la època de l’any haurien d’ésser abundants…). (45 min.) A partir d’aquí s’han d’anar buscant les fites (Grogues) que ens assenyalen el pas del camí a través dels prats i que ens conduïran fins a la petita fondalada que forma tota la part central de la Serra d’Ensija. Arribem al refugi que es troba situat al bell mig d’aquesta fondalada (1:25 h) i des del qual surt el camí que en ascens continuu mena cap al cim conegut com a Cap Llizet o Gallina Pelada (1:40 h).
Refugi Delgado Úbeda – Serra d’Ensija
Des del cim boniques vistes cap al Nord de la serra del Cadí i la cara sud del Pedraforca i, a la llunyania, els Pirineus de la Cerdanya i cap al Sud de les pistes d’esquí de Port del Compte i més lluny Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Descens pel mateix camí.
Cim de la Gallina Pelada
Us deixo també un parell de videos, el primer és una panoràmica del cim i el segon és l’intent de creuar un rierol gelat per part del Toni xD
Salut i muntanyes!!
Referències Externes:
http://www.flickr.com/photos/henky81/sets/72157604791987131/ – Set de fotos de l’excursió al Cap Llizet – Gallina Pelada
Molt bona introducció! M’agrada!!
Gràcies Dirk!
Com va tot?
Hola Joan!
doncs sí, va anar molt bé la ressenya! Gràcies! Ja fa temps que tinc enllaçat el teu blog des del Google Reader, i li vaig fent una ullada al que vas fent. Molt bones les ressenyes!!
I també t’he enllaçat des del meu blog!
Dels 100 cims de moment en porto 55, amb la idea d’arribar als 60 a finals d’any i potser… doncs acabar-ho l’any vinent! Però sense presses! que a part dels 100 cims hi ha moltes sortides a fer , jeje
Salut i muntanyes!!
Jordi Soldevila
Ei henky, la meva xicota i jo tb ho tenim una mica oblidat, ja que cada vegada costa mes fer-ne algun. de moment portem 28… si a partir d’ara fem un cim per any arribarem justs. El cap de setmana passat vaig anar a fer espeleo a una cova preciosa a prop de Bilbao… suposo que d’aki poc penjare alguna foto.
Ens llegim!