100 Cims – Sant Amand (1851 m.)

El cim de la serralada de Sant Amand

Tornem al Ripollès, i en concret al coll de Jou (que ja havíem visitat amb anterioritat per ascendir al Taga), però aquest cop ens dirigim cap al sud, cap a la veïna serralada de Sant Amand, per a accedir al punt més alt de la mateixa. Excursió fàcil i bonica:

100 Cims – Cap Llizet – La Gallina Pelada (2322 m.)

Vista de la Gallina Pelada vista des de Saldes

Des de petit que el nom de Gallina Pelada em resultava força emotiu; el sentia llunyà, impossible d’atrapar, sempre que el meu pare me’n parlava. Ell fou qui em va fer interessar pel món de la muntanya, explicant-me totes les històries que havien viscut de joves, les muntanyes que havien pujat, les borratxeres que havien agafat… De petit, tal i com deia, vam començar a pujar a estiuejar a la vall del Pedraforca, i, evidentment, el meu pare em parlava sobre el Pedraforca i sobre lo especial que era aquella muntanya. Recordo que un bon dia, seguint el meu instint explorador, s’em va acudir girar el cap, i mirar en direcció contrària al Pedraforca, i vaig veure el mateix que exposo en aquesta primera foto del post. La Gallina Pelada i la serra d’Ensija. Recordo que quan vaig preguntar al meu pare sobre aquella muntanya, el nom em va fer força gràcia. La Gallina Pelada. Curiós nom. Ell tot seguit em va portar a la Font Freda, que es va convertir en un lloc de picnics força quotidià per a la meva familia, i em va parlar del, per a mi molt famós, refugi Delgado Úbeda. Va ser dels primers cops que vaig sentir que existien cases enmig de la muntanya, dedicades a refugiar als excursionistes, la qual cosa em va semblar extraordinària; acostumat a pujar a la Mola, que per a mi ja era alta, resultava que hi havia muntanyes que requerien una parada, o un lloc per a descansar. Potser això també va magnificar aquest cim a la meva ment:

100 Cims – Castell de Burriac (388 m.) i Turó d’Onofre Arnau (131 m.)

Mataró vist des del Castell de Burriac

Ens trobem a Cabrera de Mar, població que forma part de la senyoria del Maresme, juntament amb Argentona, Mataró, Vilassar i Premià, i que és dominada des de les alçades – bé, des de 300 metres més amunt – pel castell de Burriac. Són terres pertanyents a Pere Joan Ferrer, entregades pels honors de la guerra per Joan II. Com podeu observar, ens trobem al 1471, punt àlgid del cicle vital d’aquesta talaia dominant del Maresme. No entrarem en massa més detalls sobre la història del castell (més avall podreu trobar un enllaç on explica amb més detall la història del mateix), però si que recomanarem la visita al mateix, ja que es tracta d’una excursió plàcida, vistosa i amèna, a una bonica talaia amb grans vistes sobre el Maresme. Us deixo amb la ressenya:

100 Cims – Sant Sadurní de Gallifa (942 m.)

Ermita de Sant Sadurní de Gallifa

El poble de Gallifa es troba clausurat entre cingleres, a mig camí de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de Codines. És un poble petit, dominat per la verdor dels boscos, i per la afluència massiva de ciclistes i motoristes els diumenges al matí. Si arribes a les nou del matí al bar del poble, ves resant per trobar una taula, ja que et trobes els grups esmentats ocupant totes les taules, xerrant, i endrapant un bon plat d’amanida i una butifarra, acompanyats de vi en porró. Realment és un espectacle. Et sents estranger demanant només un tallat per a treure’t la son de les orelles que tens a aquestes hores. Pel que fa a l’entorn, és una zona que jo no havia visitat gaire, però d’ençà que vem planejar la ascensió al punt més alt del cingle que domina el poble, hi hem anat uns quants cops, ja que no haviem aconseguit trobar el camí correcte degut a la diversitat de pistes i a la forta espessor dels boscos que envolten el poble. Finalment el desembre passat vem aconseguir trobar el camí correcte i arribar fins al cim. A continuació us detallaré la odisea, però abans us posaré la fitxa tècnica:

100 Cims – Taga (2038 m.)

Creu al cim del Taga

Preciosa muntanya que predomina sobre la vall de Ribes. És a la serra Conivella i forma part del municipi d’Ogassa. Tot i això, hi ha diverses rutes que remunten els seus vessants fins al cim, les més comunes de les quals parteixen d’Ogassa, de Pardines o de Bruguera. Nosaltres varem elegir sortir des del poblet de Bruguera, ja que ens va semblar la ruta més ràpida, però totes les opcions són vàlides.

100 Cims – Castell de Montgrí (303 m.)

El Castell de Montgrí vist des del parking

L’ascensió al Castell de Montgrí és una ascensió molt fàcil i divertida, degut a la composició rocosa de la major part del camí per una part, i a la tramuntana per una altra. Un cop al cim, a part de les vistes magnífiques de les quals disposem, (podrem veure les Illes Medes a la perfecció) podrem visitar el fabulós castell de Montgrí.

100 Cims – Puigsacalm (1513 m.)

El Puigsacalm des del coll de Bracons

El Puigsacalm és un dels cims més coneguts de Catalunya, i la seva estratègica ubicació, a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa, fa que la seva ascensió sigui quasibé imprescindible per a qualsevol excursionista. Permet gaudir d’unes magnífiques vistes en totes direccions (Al Nord observarem els Pirineus Orientals; a l’Oest, la serralada del Cadí i el Pedraforca; A l’Est, la Garrotxa i la seva extensa quantitat de cims volcanics, i finalment, al Sud, el Montseny i la plana de Vic), i la ruta que detallaré a continuació és força bonica i distreta durant tota la seva durada.

100 Cims – Pedraforca (2506 m.)

La muntanya més preciosa que he pujat i conegut amb diferència. Té alguna cosa especial, no només la seva capritxosa forma, o la tranquilitat i bellesa del seu entorn. No, té alguna cosa més, inapreciable, que em captiva. I com a mi, molts més han quedat meravellats i enamorats d’aquesta muntanya i els seus paratges i pobles. La seva imponent presència denota un caràcter quasi propi dels Alps, però no, resulta que la tenim en ple Prepirineu. Es tracta del massís del Pedraforca, situat entre la serralada del Cadí pel nord i la serra d’Ensija pel sud, a l’Alt Berguedà.

Els que la coneixen, saben bé de què parlo, per als que no han tingut mai el gust de veure el Pedraforca, una imatge val més que mil paraules:

El Massís del Pedraforca al capvespre

100 Cims – Pic dels Moros (2137 m.) i Turó de Bell-Lloc (1702 m.)

El pic dels moros des de Bell-lloc

Aquest cap de setmana hem anat a la Cerdanya Nord, a sobre de Puigcerdà, a fer un parell de pics que estan a tocar l’un de l’altre. Els pics són, en l’ordre que els vem pujar, el Pic dels Moros, de 2137 m., i el turó de Bell-lloc, de 1702 m. Vem començar pel dels Moros pel seu major desnivell, i per què no dir-ho, per evitar-nos uns 7 km extra amb cotxe, que la gasolina va cara. He ajuntat el croquis de les dues ascensions en un mateix mapa, per qüestions d’espai al blog, però les ressenyes estaran ben delimitades, doncs són dues ascensions molt diferents.

100 Cims – Punta de l’Aigua (1091 m.)

Punta de l’Aigua, Paüls (Baix Ebre)

Aquest passat cap de setmana vem anar força lluny de casa, al impresionant i bonic Parc Natural dels Ports, a les terres de l’Ebre. Així que vem agafar el cotxe i carretera i manta. Uns 210 km. després, arribavem a la població de Paüls, al Baix Ebre, d’on surt el camí que ens havia de portar fins al cim. Confiavem en aparcar el cotxe pel poble, fer un cafetó i anar fent vía, però, sorpresa, ens trobem el poble a reventar de cotxes (i era un diumenge a les 9:30 del matí). Gafes com nosaltres n’hi ha pocs. Resulta que hi havia la 7ª edició de la Cursa de Muntanya de Paüls, i allò estava completament ple. Al final vem trobar un petit forat on aparcar el cotxe, i directament vem anar a fer el cim.

FITXA TÈCNICA

Punt de Partida/Arribada: Paüls (Baix Ebre).
Data: 27/05/07
Horari: 1:30h de pujada / 1h de baixada.
Desnivell: 741 m.
Distancia: 3,8 km (Anada).
Condicions: Es pot fer en qualsevol època de l’any. A l’estiu, evitar les hores de més calor.
Dificultat: Fàcil, algunes rampes fortes abans del coll de la Gilaberta.